Venda directa, producció agroecològica, autogestió, corresponsabilitat, assemblea, circuits curts, salut, socialment just, sostenible, proximitat, preus justos, productes de temporada, relacionar producció i consum… Aquests i altres conceptes ens voltaven pel cap però no sabíem com donar-los forma.
En una sessió d’un curs a l’Escola Agrària, escoltant en Raoul Jacquin de l’associació francesa Kokopelli, de cop i volta tot comença a ordenar-se, les idees difoses prenen cos, els conceptes es relacionen… Ens estava parlant de les AMAP (Acords pel Manteniment de l’Agricultura Pagesa).
El referent de les AMAP
El moviment de les AMAP a França va començar quan un grup de persones pageses van anar a EEUU i van conèixer els projectes CSA (Agricultura Sostinguda per a la comunitat), que a la vegada s’inspiraven en l’experiència dels Teïkei al Japó.
Les AMAP són acords entre una pagesa i un grup de consumidores i tenen com a objectiu “preservar l’existència i la continuïtat de les granges o finques de proximitat dins d’una lògica d’agricultura sostenible, és a dir, una agricultura pagesa, socialment igualitària i ecològicament sana”.
Una AMAP reuneix un grup de consumidores i una pagesa mitjançant un contracte amb el qual cada consumidora compra al principi d’estació una proporció determinada de la producció, que es distribueix periòdicament a un cost constant.
Les productores que dediquen tota la seva producció a una AMAP acorden un preu amb les consumidores, en funció dels costos i les despeses de manteniment de l’activitat. Les que només hi dediquen una part, han d’acordar un preu amb un determinat percentatge de descompte respecte als seus preus de mercat. El fet de compartir els riscos de la producció (climàtics o sanitaris) i la sobreproducció de l’estiu fan que aquest sigui un sistema independent dels preus del mercat i de les seves fluctuacions.
Les AMAP s’han convertit en una opció molt interessant per a joves que s’incorporen a l’agricultura i per a petites explotacions (l’extensió mitjana de les finques és d’una hectàrea). El que les fa especialment interessants és que no es tracta d’opcions de les pageses per guanyar quotes de mercat, ni d’una nova forma que competeixi amb altres modes de comercialització, ni en un nou servei ofert a les consumidores, ni tampoc venen confiança amb etiquetes.
Les AMAP conviden a la persona que consumeix a establir una relació directa amb la que produeix, i la confiança sorgeix d’aquesta relació, no pas d’una certificació. La consumidora és una sòcia conscient de la pagesa.Ens va semblar una proposta força interessant i la vam començar a discutir amb cooperatives de consum i consumidores particulars per anar donant-li forma. Durant sis mesos 13 consumidores i les dues productores vam fer una adaptació dels objectius i dels conceptes que aporten les AMAP al nostre context, fent una adaptació a la nostra manera de veure les coses i a les nostres inquietuds. Fruit d’aquesta reflexió va sorgir la PACA (Acord per a la Producció i el Consum Agroecològic), una AMAP a la catalana, que funciona des del gener del 2008.
